Hostalets del Daví

Part de les runes dels Hostalets del Davi

Epoca: Segle XII

Tipus: Hostal del camí ral.

Alçada: 640m

Els Hostalets del Daví era un més dels hostals que hi havia al llarg del camí ral de coll de Daví. Encara avui es poden veure les seves ruïnes situades dalt la carena del camí Ral, entre els coll de Daví i la Morella, dins del terme de Rellinars, i en un dels paratges més solitaris de la ruta. Segurament constituïa un llogarret on es feien parades curtes o improvisades, perquè el fet de trobar-se a una hora i dos quarts de l’hostal de la Barata, anant cap a Barcelona, i a una hora de Sant Jaume de Vallhonesta, en direcció cap a Manresa, faria que la major part dels viatgers preferissin sojornar en algun d’aquests dos gran hostalatges, més còmodes i segurs que no pas els solitaris Hostalets del Daví. Aquesta suposició es veu reforçada per les reduïdes proporcions de les ruïnes que en resten, les quans denoten que la capacitat d’aquest hostal era certament migrada.

Al 1943 encara prou conservada.

La memòria popular conserva d’aquest lloc un record tenebrós i al mateix temps amable. Alguns avis de Rellinars comentaven com antigament aquest lloc era també conegut pel nom de l’hostal de la Mort, pels robatoris i crims que es diu que es perpetraven contra alguns viatgers acabalats que hi feien parada. Tampoc no hi manquen les històries de gresca i de disbauxa, puix que sembla que en aquell hostal hi havia hagut alguna mossa de moral distreta. Tot plegat forma part de la llegenda que envolta aquestes ruïnes i del folklore del camí ral, sense que se sàpiga on comença la realitat i acaba la fantasia.

Detall del terra.

D’allò que no hi ha dubte és de la dura existència i les dificultats que hagueren de suportar les famílies que s’ocuparen d’aquest establiment. Al començament hagueren de fer front al bandolerisme i a les guerres dels segles XVII i XVIII, i després, ja en el segle XIX, a la Guerra del Francès i al a presència de les partides carlines que actuaren per la muntanya, les quals feren la vida molt difícil a la gent dels masos de la zona. A tall d’exemple, podem esmentar l’afusellament en aquest hostal de tres membres de la partida republicana d’en Baliarda, en Ramon Bosch, de Girona; Jaume Foix, de Barcelona, i Miquel Jové, de Reus, els quals foren enterrats a Rellinars el 29 de juliol de 1850. D’aquesta manera, doncs, el pas de gent armada, les emboscades i els segrestaments que sovintejaven en els propers coll de Daví i de Gipó, tot això unit al decreixent ús del camí ral, que era substituït per altres rutes més segures i més còmodes, propicià que l’hostal fos abandonat a la darreria del segle XIX, ja que l’agricultura, en un indret tan minso, sec i ventat, tampoc no té gaires expectatives d’èxit, però es prou visibles les terres potser de vinyes clar just abans de la fil.loxera.

Una de les incògnites que envolten els Hostalets del Daví és el seu origen. Hom li atribueix una gran antiguitat, si bé els indicis semblen apuntar que la seva fundació no és anterior a la dels Hostals de la Barata i de Sant Jaume de Vallhonesta. Les ruïnes que se’n conserven són, en gran part, del segle XIX, amb sectors més antics que corresponen als segles XVII i XVIII. Sobre aquesta qüestió, cal tenir en compte el portal adovellat que hi havia a l’entrada de l’hostal per la banda de Barcelona, avui desaparegut, però del qual es conserven fotografies.

Portal principal avui sense Arc

Bibiografía: http://www.llibrevell.cat/wp/els-hostalets-del-davi/