Ermita de Santa Agnès

Exterior de l'Ermita de Santa Agnès

Epoca: Finals Segle XIV. (dubt.)

Tipus: Edifici Religios

Alçada: 800m

Es deia que era com un convent de dones religioses potser monges benedictines pot ser al inici de la seva construcció, tot i que no en sabem gaire de la seva història. Els primers documents escrits els trobem l’any 1329 i 1341.

Interior de L'Ermita

Entre els habitants  de l'Ermita destaca el Beat Bonaventura Gran, que va veure la Verge Maria i li va demanar que anes a Roma a reformar l'ordre dels Franciscans, els reste d'habitants documentats fou:

- 1611: Jaume Llobet.
- 1637: Reverend Francesc Datzira, del bisbat de Vic.
- 1615: L'esmentat Bonaventura Grau.
- 1659: Jaume Rovira, de Moià.
- 1717: Jaume Ballver (va ser nomenta per segona vegada el 1730).
- 1740: G. Planelles.
- 1744: Josep Font.
- 1754: Joan Perramon.

El 16 de juliol de 1791 un fuster de Barcelona, per indicació de Prior de San Pau, va traslladá l'imatge de Santa Agnès al Monasteri de Sant Llorenç, quedant totalment abandonada.

L'Ermita esta construida a la cova que porta el seu nom, on destaquen unes piques naturals d'aigua. L'ermita aprofita la pedra que cobreix mig sostre, al seu interior destaca que esta recovert de calç probablement procedent dels forn del canal de l'abella, per protegir-lo, ja que esta situada al paratge mes humit i salvatge del massís.

Plano de la cova