La Torrota de l'Obac

Torre de guaita a la Serra de l'Obac.

Puig de la Balma

Balma museu de la pagesia a prop a Mura.

Cami Ral de Terrassa a Manresa

Part del camí que es feia a través del Parc per arribar a terres del Bages.

Balma de L'Espluga

Balma sota el turó de l'Espluga utilitzada com a residencia i estable d'animals.

Poble de Mura

Poble de Mura situat bellmig del Parc Natural.

lunes, 30 de diciembre de 2013

Coma d'en Vila

Vista general Coma d'en Vila

Epoca: XIV
Tipus: Masia
Altitut: 853m

La Coma d'en Vila, es troba situada a mig camí de Matadepera a Mura, i sobre la Balma dels Debanadors. Masia devia tenir inicialment una activitat ramadera, però probablement mès tard aquest Mas també va ser emprat per cultius, per les restes trobades als seus voltants.

El primer document que hi parla data de 1341, conserva la mateixa estructura d'estable que La Calsina i que el Mas de Matarrodona.
Columna del estable

Font del Clot


Epoca: 1953
Tipus: Font
Altitut: 527m

La font del solitari va ser reformada al abril de 1953 com remarca la placa a la capcelera. Al estiu aquesta font normalment no te raja aigua.

Placa capcelera

Font Flàvia


Epoca: 1972
Tipus: Font
Altitut: 980m

Aquesta font va ser reformada pel grup Amics de les Arts 4/11/1272.

Cova del Frare



Epoca: 3850 a.c.
Tipus: Cova
Altitut: 865m

Les excavacions fetes als anys 1970 i les proves del C14, data la seva ocupació sobre 3850 a.c.. Les seves utilitzacions per parts dels humans han sigut 3 reconegudes. La primera on la cova era emprada com a habitat, la segona la qual data la cova com indret d'enterrament dels difunts durant 2500 - 2300 a.c. i l'última, datada sobre l'edat de bronze com a activitats ramaderes.

Es poden veure els objectes trobats a la cova durant les excavacions al Museu de Terrassa.


Actualment la cova es troba tancada al públic, però la erosió i falta de manteniment fan d'aquest indret molt sensible al vandalisme.

Marca de les excavacions
Formacions rocoses per l'erosió

Font de la Soleia


Tipus: Font
Altitut: 940m

La Font de la Soleia, un camí molt transitat per escaladors, aigua cuasi tot l'any si es va tancant l'aixeta.

domingo, 29 de diciembre de 2013

La Pastora

Añadir leyenda

Epoca: XVIII
Tipus: Forn
Altitut: 680m

La prosperitat de la família Ubach i la seva diversitat de negocis, van fer la construcció de la Pastora a l'any 1737, però inicialment era un forn de cristall.. La millora de les vies de comunicacions Camí vell de Terrassa a Vacarisses, i la infinitat de combustible (llenya i carbó vegetal) a la zona. Fan d'aquesta empresa oportunitat de negoci viable.

Més tard aquest forn va ser adaptat com a corral, fins que finalment va ser emprat com habitat d'una pastora nomenada Pepa, per això avui dia conserva aquest topònim.


Al 1969 va ser enderrocat, però al 1996 es va restaurar per la diputació de Barcelona. Més tard a l'any 2000 es va obrir el restaurant amb el mateix nom actualment molt visitat els caps de setmana.



Caps de setmana i festius
Esmorzars: de 09:30 a 11:30 hores
Dinars: 13:00 a 16:30 hores
Sopars: hores convingudes

Casa Nova de l'Obac

Panoramica de la Casanova de l'Obac

Epoca: s.XIX
Tipus: Masia
Altitut: 680m


La Casanova de l'Obac, es va construir com a Mas vitivinícola a principi del s.XIX, d'estil italianitzat. Va respondre a la creixent demanda de vi i a la necessitat de tenir tines i molins per la seva elaboració. La familia Obac es van instal·lar al 1812 i la seva prosperitat va durant fins a l'entrada de la fil·loxera, finals de s.XIX.

Actualment la Casanova de l'Obac esta gestionada per l'empresa Cima Projectes

Forn del Solitari

Forn de Calç i dintre l'amagatall

Epoca: 1946-1949
Tipus: Forn
Altitut: 590m

Durant la seva estada d'exili als anys 40, Gori Jover "el Solitari" entre altres llocs va viure amagat dintre d'aquest forn de calç, prop de la Calcina i al costat de la Font que va crear. Cal imaginar-se com hauria de ser la vida vivint amb aquestes condicions i vivint de la caça i recol.lecció. Tot un auténtic supervivent.

Singular entrada de la seva casa

Font del Solitari


Epoca: any 1949
Tipus: Font
Altitut: 580

L'obra de la font la va fer Gori Jover durant la seva estada al Parc, on va viure amagat després de la Guerra Civil Espanyola.

Cova del Solitari


Epoca: any 1945-49
Tipus: Cova
Altitut: 771m


La Cova té aquest nom degut a què un veí de Terrassa en Gori Jover conegut com el solitari. Va viure un temps al seu indret després de la guerra civil espanyola. Aquesta cova gràcies a què és a prop del camí ral de terrassa a Manresa, probablement també era lloc d'amagatall de bandolers.


 

sábado, 28 de diciembre de 2013

Turó de l'Espluga

Turó de l'espluga
Tipus: Pic
Altitut: 726m

Es el turó on sota hi ha la contrucció de la Balma de l'espluga, probablement unes de les mes antigues del parc.

Balma de l'Espluga

Restes de la Balma
Epoca: s.XIV
Tipus: Balma
Altitut: 680m

Les restes que actualment ocupen la Balma és una mala "restauració" realitza pel mas de Matarrodona durant els anys 1980, per ser utilitzada per guardar mules, les quals van ser emprades per transportar les alzines talades en aquest indret.


El mas concretament resten documents de 1336 pel qual pertanyien al mas de la Mata. Però es creu que és anterior, probablement construït entre els s.X a XI, ja que es troba opus spicatum en l'estructura, molt típic a la zona durant aquest període.



Les restes es troben sota el turó del mateix nom, i a mig camí del mas de l'espluga, un mas en ruïnes i probablement dels més antics del parc.



Sepulcre de la Roca Sereny

Reconstrucció del Sepulcre
Epoca: 2500 al 2300 ac (Edat de Bronze)
Tipus: Sepulcre.
Altitut: 780m

Desprès dels incendis del 2003, un grup d'excursionistes va trobar les tombes. Es tracta d'un sepulcre de principi de l'edat de bronze per les restes trobades. S'han descobert sis individus.


Les restes estan situades sota de la Roca Sereny on a mes hi ha un cartell amb la descripció complerta de la trobada.

viernes, 27 de diciembre de 2013

Les Cassetes del Bufí


Interior de les cassetes del Bufi
Epoca: s.XIII
Tipus: Balma
Altitut: 890m

Al Maig de 1208, hi ha un document del Monestir de Sant Llorenç on a Berenguera, muller de Nicolau Bufí, de la parròquia de Sant Llorenç de Savall, concedeix unes terres.


És una Balma on al seu interior es troba una cova d'uns 100 metres de fondària. Als seus inicis va ser utilitzada d'estable i refugi per a pastors i bèstia. Més tard va servir per amagar carlins, i probablement maquis durant la postguerra.

Exterior de la balma
Actualment resten unes runes i les que avui dia hi son visitades on es poden trobar restes de la gent que fa d'aquest indret el seu punt de troba. Malauradament s'hi troba molta brossa.

Restes de brossa
Interior de la cova

Turó del Malpás

Vista  turó del Malpas
Tipus: Pic
Altitut: 755m

Muntanya de 755 metres que pertany al terme municipal de Mura.

Ermita de la Mare de Déu de la Concepció

Vista Exterior

Epoca:??
Tipus: Esglesia
Altitut: 530m

L'Ermita de la Mare de Déu de la Concepció, es troba aprop de la masia de Matarrodona, probablement era un punt de trobada a les masies properes, PuigRoure, el Farell i Matarrodona, ja que aquestes masies no tenen església pròpia.


Es troba restaurada recentment durant el segle XX, ja que a terra es poden trobar restes de pintures, i material de construcció de mitjans del segle passat.

Interior Ermita

domingo, 1 de diciembre de 2013

El Mas El Dalmau

Entrada Principal

Epoca: XII
Tipus: Maisa
Altitut: 558m

El mas actualment habitat, ja estava documentat al segle XII, per la construcció que es conserva actualment es de la darrera reforma datada sobre el 1697 com figura al seu rellotge. La seva principal activitat ha sigut agrícola. Aquest mas, encara que pertanya territorialment al monestir de Sant Llorenç de Munt ha sigut propietat de la família Dalmau.